Una aposta pels barris, per les seves oportunitats i per les persones que hi viuen

"Barcelona pren sentit quan la mirem des d’una dimensió humana. I avança quan no deixem a ningú enrere". Amb aquesta declaració d’intencions és amb la qual l’Ajuntament de Barcelona presenta el nou Pla de Barris 2025-2028, una eina municipal per millorar la convivència, la cohesió social i el benestar de les persones, la qual s’articula a l’entorn de projectes i programes innovadors, propers i reals dissenyats pel consistori juntament amb els veïns i veïnes. Es tracta d’una política pública estructural dotada d’un pressupost de fins a 300 milions d’euros, la qual està destinada a esdevenir palanca de canvi en una ciutat en transformació com Barcelona, la qual, durant els darrers anys, també ha hagut d’afrontar una creixent desigualtat social que es tradueix en barris vulnerables amb mancances estructurals.

Pla central del nou mandat

Per revertir la situació en la qual s’ha vist immersa aquests darrers anys, i aprofitant el marc d’un nou mandat i canvi de govern, l’Ajuntament de Barcelona no només ha volgut ampliar l’abast del Pla de barris, sinó que l’ha destacat com un dels quatre grans plans estratègics de ciutat -juntament amb el Pla Endreça, el Pla Clima i el Pla Viure-. Quatre plans estratègics per aquest mandat vinculats de forma transversal i que, en el cas del Pla de Barris, estarà tanmateix vinculat directament a Alcaldia.

Fins ara, el Pla de Barris ha reduït desigualtats millorant l’educació, la qual cosa s’ha traduït en menys abandonament escolar i més suport psicosocial als centres, i impulsant la rehabilitació d’habitatges amb criteris socials i ecològics, la qual cosa ha servit per generar ocupació i millorar la qualitat de vida dels habitants. Ara, el nou Pla de Barris preveu actuacions en 27 barris de 7 districtes de la Ciutat Comtal, les quals busquen impactar en 438.000 persones, és a dir, en el 26% de la població barcelonina. Per aterrar-les, la renovada política focalitza la mirada i la intensitat en tres àmbits com són l’educació i la cultura, l’espai públic i l’accessibilitat, i l’habitatge i la rehabilitació, alhora que se centrarà en quatre perfils prioritaris: adolescents, persones grans, dones i persones migrades.

Tres eixos prioritaris

Tal com assenyalen des de l’Ajuntament de Barcelona, el Pla de Barris "ha deixat de ser una iniciativa extraordinària per convertir-se en una política pública necessària per a la ciutat". Ja no és "només una palanca de canvi temporal", afegeixen, "sinó una eina que ve per quedar-se, amb el suport d’un ampli consens públic". Aquesta tercera edició manté l’aposta per una intervenció integral, però redefineix els àmbits d’actuació, concentrant els esforços en tres eixos prioritaris: educació i cultura; espai públic i accessibilitat, i habitatge i rehabilitació. Uns àmbits que, al seu torn, es treballaran des de tres eixos estratègics com són salut, benestar i comunitat; desenvolupament socioeconòmic i ocupació, i adaptació climàtica, transició energètica i verd urbà.

Així, en primer terme, el Pla de Barris aposta per l’educació entenent-la com un procés integral que va més enllà de l’escola. Un enfocament que, recolzat en iniciatives com el lleure educatiu o els projectes de llengües d’acollida, pretén assolir una educació 360º on és el barri i la comunitat qui educa. En segon terme, el pla busca fer de l’espai públic una eina de cohesió i convivència. Al cap i a la fi, els espais públics són l’escenari natural on es manifesta la diversitat i la convivència de la ciutat i, per tant, cal treballar per transformar-los des de la perspectiva de la funció social, on cada persona trobi un lloc d’acollida i participació. Finalment, el pla vol garantir el benestar social de les persones, especialment d’aquelles mes vulnerables com són els adolescents i les nouvingudes, combatent les desigualtats. I és que, conscients que la complexitat d’aquestes desigualtats impacta profundament en el benestar emocional, el consistori barceloní posarà en marxa mesures que busquen no només la millora de les condicions materials, com l’habitabilitat o l’espai públic, sinó també la salut emocional de les persones a partir de la creació d’entorns més saludables i segurs.

Més enllà d’aquests tres vectors principals , el Pla de Barris també contempla actuacions en el marc de l’habitatge i la rehabilitació, com per exemple suport tècnic i econòmic per a la rehabilitació d’edificis; del desenvolupament socioeconòmic i l’ocupació, tals com programes d’inserció laboral i accions per reduir la precarietat, i de l’adaptació climàtica, la transició energètica i el verd urbà, amb exemples com l’augment de zones verdes i ombres i mesures per reduir la pobresa energètica.

Noves actuacions

L’edició 2025-2028 del Pla de Barris continua avançant en la consolidació de projectes transformadors, així com innovant en polítiques públiques que després s’aplicaran en altres barris i treballant amb el veïnat, tot centrant-se en aquells que més ho necessiten. Es tracta d’un compromís amb el futur de la ciutadania que ha de desembocar en un desenvolupament urbà més just i sostenible i que, en aquesta primera actualització, també contempla tres noves actuacions. La primera és un Pla de Barris integral per a tota Ciutat Vella, el primer pla propi, amb mes inversió i més impacte, amb el qual comptarà el cor de la ciutat.

Les altres dues noves actuacions posaran el focus en dues zones amb necessitats especifiques. D’una banda, es contempla un Pla de Barris de Muntanya per millorar l’accessibilitat i els serveis per a les comunitats a Les Planes, Montbau, Sant Genís i la Teixonera i, de l’altra, un Pla de la Marina del Prat Vermell per gestionar els impactes del creixement urbanístic del barri perquè el veïnat actual també en surti beneficiat.